sábado, 2 de junio de 2007

Enrique Cerdán Tato va dir...

"La Segona República va naufragar al port d'Alacant. L'intens dramatisme dels últims dies del març del 39 ha generat una àmplia bibliografia històrica i literària. Ben sovint, les dades referides particularment al nombre de persones que s'hi van refugiar a l'espera dels vaixells que havien de portar-les a l'exili són molt diverses, i algunes pareixen desproporcionades. Però, en tot cas, n'eren milers i milers. Els últims vaixells que van eixir amb aquells passatgers angoixats a bord van ser l'Stambrook, tot ja un simbol i una referència, i el Marítima, tot just una trentena d'autoritats i dirigents polítics. Després, la divisió mercenaria Littorio, sota el comandament del general Gaston Gambara, va ocupar la ciutat i va segellar el port. Es van iniciar les negociacions sobre la rendició. Tota resistència hauria sigut un suïcidi. Tots els que es van entregar van ser traslladats al camp dels ametlers, Campo de almendros, en l'espléndida obra de Max Aub, als castells de Santa Bàrbara i Sant Ferran, a la plaça de bous, i, les dones i els xiquets, a diverses sales de cine. Mentrestant, les tropes "nacionals" van rellevar els mercenaris italians. El promer d'abril, segond el lacònic comunicat de guerra del general Franco, "la querra havia acabat". De tants episodis, luctuosos i tràgics, no en queda ni rastre. I en son molts i intensos, els espais, els llocs de la memòria.
Entenent-ho aixi i conscients de la urgència de recuperar-los, els membres de la Comissió Civica -plàstics, historiadors, escriptors, combatents, professors,periodistes, universitaris, sindicalistes-, després de diverses reunions van decidir elevar a l'alcalde de la ciutat d'Alacant Diaz Alperi un escrit amb uns quants centenars de firmes, en el qual es diu que "Des que, precisament en terres alacantines, es va produir el final de la terrible guerra civil que va enfrontat els espanyols, entre 1936 y 1937, han transcorregut els anys suficients per a poder abordar aquells fets luctuosos amb la serenitat necessària, però, al mateix temps, amb el desig de restablir la veritat històrica, oculta durant els anys de la dictadura franquista. Per aixó, es convenient que l'Ajuntament d'Alacant es plantege l'aprovació d'una rèrie de mesures destinades a donar a conéixer a la població i als que ens visiten uns 'llocs de la memòria' dels últims moments de la Segona República espanyola, règim legitim i constitucional del espanyols, truncat per una revolta militar". Amb aquest propòsit i per tancar velles ferides, la Comissió Civica proposa l'erecció d'un monument, en la ciutat o en instal-lacions dependents de l'autoritat portuària, aixi com un monòlit en l'esmentat camp dels ametlers. En el seu escrit a l'alcaldia, també invita a la corporació "a constituir una comissió revisora del nom dels carrers d'Alacant, per a evitar la permanència de persones que es van distingir pel seu suport a idees totalitàries i el seu odi a la democràcia".
Si, el 23 de novembre, es va presentar en el registre l'escrit firmat per centenars de persones, dimarts, el ple municipal va acordar, unánimement, sumar-se a la Comissió Cívica per a la recuperació de la memòria històrica "en el marc de la celebració dels 25 anys d'ajuntaments democràtics; i també constituir una comissió de caracter temporal per als estudis de les iniciatives de la Comissió Cívica. Aquesta comissió estarà presidida per l'alcalde i composta per sis regidors més: 3 del PP, 2 del PSPV-PSOE i 1 d'EU.
(Lo escribió E. Cerdán Tato en El País. Si quieres saber más entra aquí.

3 comentarios:

Rubén Bodewig dijo...

Estimados amigos, he dado con una asociación de descendientes de Republicanos españoles, que están preparando una exposición sobre la retirada de España a Algeria. Si tenéis algún dato, os facilito el enlace y seguro que les encantará colaborar con vosotros.
Específicamente buscan algún tipo de mapa que explique el trayecto desde el Puerto de Alicante hasta Algeria.
Gracias, y mucha suerte.
Ánimo con el blog. Que esta memoria no se borre nunca.

Daniel dijo...

Aprovecho vuestro blog para felicitaros y animaros a continuar en este trabajo.
Enhorabuena.

Juan dijo...

Todavía no puedo creer que no sé por dónde empezar, me llamo Juan, tengo 36 años, me diagnosticaron herpes genital, perdí toda esperanza en la vida, pero como cualquier otro seguí buscando un curar incluso en Internet y ahí es donde conocí al Dr. Ogala. No podía creerlo al principio, pero también mi conmoción después de la administración de sus medicamentos a base de hierbas. Estoy tan feliz de decir que ahora estoy curado. Necesito compartir este milagro. experiencia, así que les digo a todos los demás con enfermedades de herpes genital, por favor, para una vida mejor y un mejor medio ambiente, comuníquese con el Dr. Ogala por correo electrónico: ogalasolutiontemple@gmail.com, también puede llamar o WhatsApp +2348052394128